Redacció: Yolanda Llopis
Fotografía: Ramón Hortoneda
Aquesta setmana s’ha presentat a Barcelona el WIMEN Festival. I si l’etiqueta de nou podria fer-nos preguntar si hi ha cabuda per més propostes en l’ecosistema de festivals del pais, la resposta és un SI rotund. WIMEN Festival neix amb una voluntat clara i, malauradament, encara molt necesaria: posar el focus en les dones a la indústria de la música.
De l’1 al 26 d’octubre una representació d’artistes de tots els àmbits i estils passaran per diferents locals de la ciutat en una proposta on les dones no només estaràn presents damunt l’escenari, sino que seran protagonistes en tots els àmbits que faran possible aquest cicle en femení: tècniques, productores, àrees de marketing i comunicació, etc.
Així doncs, octubre arribarà a la ciutat amb nom de dona: Clara Peya y Maria José Yergo, que inauguren el festival, Alba Ventura, Mayte Martín, Ana Tijoux, Tribade, Maika Makowski, Yemi Alade o Mala Rodríguez, que el tanca, són només algunes de les caps de cartell que passaran per espais tan emblemàtics com el Sant Jordi Club, el Teatre Coliseum, l’Hivernacle del Poble Espanyol, l’Auditori, Paral·lel 62, el Conservatori del Liceu, La Nau o La Paloma.
Un cartellàs on hi ha urban, pop-rock, electrònica, jazz, afro-fussion, clàssica o flamenc perquè les dones siguin les protagonistes de la tardor musical de la ciutat.
L’equip que hi ha darrera el WIMEN ho té clar, el talent hi és, però falta generar espais que avancin cap a la igualtat de gènere dins de la música, i en especial dels festivals. Per què només el 20% dels caps de cartell dels festivals són dones? Per què només un 13,5% dels grups tenen presència femenina? És una realitat que ens incomoda, i cal posar el focus i no fer marxa enrera.
De moment, l’event organitzat a l’edicifi Pujades del BAU Bcn el dimarts 29 d’abril, ens va donar pistes de lo ben cuidat que està el festival i del que ens espera en la seva 1ª edició.
L’equip de comunicació ens va parlar de la importància de tenir una perspectiva feminista, però també intercultural, antiracista i d’ajudar a crear una visió critica, reflexiva i transformadora en el món de la música.
WIMEN pot treure pit de 2 dades molt rellevants:
- Entre el 90 i el 100 dels rols tècnics són de dones
- El 70% dels grups són femenins, i el 30% són mixtos amb lideratge femení.
I un objectiu molt clar, no només es vol veure a les dones pujar a l’escenari, sino també liderar els equips, prendre les decisions, que se les contracti i se les pagui justament.
Per altra banda, WIMEN és molt més que un festival de música, i per tant és un projecte que va més enllà dels concerts i on hi haurà activitats culturals, espais de reflexió i xerrades i col·laboracions amb associacions com MIM(Mujeres en la Industria de la Música) i Music Tech. Tot un treball col·lectiu de reivindicació.
La cita amb mitjans i convidats va estar plagada de sorpreses i actuacions. Ens va donar la benvinguda la música de la polifacètica artista etíop Adrasha, que va punxar mentre els assistents anaven arribant i veien projectats a la paret els noms de les artistes del festival, i també al final de l’acte.
El ritme de percussió es va fer present des de diferents punts del local a mesura que apareixien les integrants d’Escandalera, un grup de percussió, moviment i flow format per alumnes d’aquesta escola de batucada fusió per a dones i identitats disidents. WIMEN té diversitat, i per això el següent tastet musical va ser un regal de la Noemí Fúnez i la seva viola.
El moment estelar de la presentació va ser la presència d’una de les caps de cartell, la Mala Rodríguez. Acompanyada de l’Adrasha fent de DJ ens va interpretar «Tengo un trato» y «¿Quién manda?», abans de contestar les nombroses preguntes de les persones assistents a l’acte.
Mala Rodríguez és una referent al món de la música, i ens va explicar parlar de la seva evolució, i de com ara posa el focus en la compasió. Abans estava plena de ràbia i ara necessita estar en pau, tranquila, compartir coses boniques i està contenta amb aquest recorregut que ha fet la seva música. Una compasió que es veu en la producció musical i en com pinta les cançons
Va parlar de la maternitat i ens va fer riure quan ens va comentar que li agradaria col·laborar amb Matt Damon. Especialment emotiu va ser el record per la rapera Gata Cattana, morta al 2017 de qui va dir que estaria molt feliç d’haver pogut estar en un festival com WIMEN, que representa tot allò que ella manifestava, impensable quan elles van començar, un festival amb histories de dones cantades amb veus de dones.
També ens va comentar que quan va començar les seves cançons es rebien millor a Llatinoamèrica, on la vida era més dura i on el seu missatge semblava que tingués més sentit que que no en l’escena pop espanyola. I una recomanació per les joves artistes que comencen: que experimentin, que es coneguin, i que es donin cops de cap i que facin el que vulguin. Estan aqui per viure i adonar-se de qui són a través de l’art
Ens va avançar que té un àlbum ja gravat que sortirà després de l’estiu, entre d’altres projectes que ja veurem, i dels que no ens va voler fer espoiler
Però l’actuació i entrevista a la Mala Rodríguez no va ser el tancament de la nit. Els sóns del Caribe ens van arribar amb la força de la poetesa eròtica i activista Quinny Martínez acompanyada de la tamborera Andy Oh i la Noemí Fúnez abans de deixar que novament Adrasha posés música al que quedava de vetllada. Moments per ballar, per degustar els bons coctails i aperitius de Mr. ROC, i també per omplir de reivindicació un mural itinerant que estarà present durant tot el festival per tal que totes poguem escriure on cal posar el focus.
Li desitgem molts èxits al WIMEN, i que poc a poc, deixem de preguntar-nos on estàn les dones a la indústria musical.
Per cert, les entrades del festival ja estàn a la venda, tant en format de packs per gèneres com de manera individual.
Pots veure totes les fotos de l’event a la nostra fotogaleria
