DADES DEL CONCERT
Text: Laia Gironella
Fotografia: Jaume Gironella
Data: 31 de Maig del 2025
Artistes: Els Catarres
Festival: Empremtes 2025
Gira: Paracaigudistes
Promotora: Faro Music
***
Invencibles sota un sostre fet d’estrelles: Els Catarres a Razzmatazz
Sabia que la música tenia ritme. Sabia que el grup tenia ànima. Però res m’havia preparat per la brutalitat escènica d’Els Catarres. Dissabte 31 de maig a Razzmatazz, l’anticipació es va convertir en sorpresa, i la sorpresa en una festa inoblidable. Una primera espurna d’estiu, encesa per un grup que no va donar treva.
A les primeres files ja s’hi respirava l’emoció: samarretes del grup, crits d’impaciència i aquell somriure contingut de qui sap que està a punt de viure una cosa especial. Gent de totes les edats, grups d’amics, parelles, adolescents… Per a molts, aquest concert era molt més que una cita musical: era retrobar-se amb una part de la seva pròpia història. Hi ha cançons que t’acompanyen tants anys que deixen de ser només música. En el meu cas, tornar a cantar aquelles lletres em va portar directament a l’adolescència: nits a la platja, cantant a ple pulmó, envoltada de gent estimada. La música et transporta, i d’això Els Catarres en són experts.
La primera nota va ser un tret de sortida. Amb Paracaigudistes, el concert va esclatar sense necessitat de despertar un públic que ja venia despert. L’energia va ser immediata, innegociable: tothom ballava, tothom cantava. Les llums bategaven al ritme de la música i els músics no paraven de saltar, literalment en peu de guerra amb l’explosivitat del moment. El directe avançava amb una intensitat desbordant, però sense por a frenar i gaudir tots junts de moments emotius com quan va sonar Vull estar amb tu, on el públic va cantar la primera estrofa gairebé de memòria. Per mi, el moment més sincer de la nit.
Amb llum pròpia, Els Catarres van baixar de l’escenari i van cantar des del centre de la pista. Amb el públic a tocar, a peu pla, van interpretar Raig de sol sense filtres ni distàncies. Sembla mentida que en una sala tan gran poguessin crear un moment tan íntim i especial. Van cridar sense por que són un grup de la terra, de la gent; un símbol de festa, però també d’autenticitat, de comunitat i de resistència alegre. Poc abans, amb País estrany, ja havien deixat molt clar qui eren, i entre la multitud van posar el cor on abans hi havia paraules.
I quan semblava que la festa no podia donar més de si, va arribar Gràcies. No el vaig viure com un comiat, sinó com una pausa fins a la pròxima. Saps que un concert ha estat increïble quan l’únic que vols és que tornin a començar. I gairebé ho van fer: Jenifer i Rock’n’Roll van posar el punt final perfecte, amb tothom cantant, ballant i cremant la nit com si fos l’última.
Qui els ho hagués dit, sortint de la Sala Zeleste aquell any 99, després d’haver vist un grup suec tocar entre setmana, que algun dia farien tremolar sales com ho van fer dissabte. Com aquell concert acabaria marcant un abans i un després. Aquella nit van decidir qui volien ser, i qui sap, potser vint-i-sis anys després algú va sortir del seu concert amb la mateixa sensació. Perquè de tant en tant, un concert et sacseja prou fort com per fer-te veure les coses amb una llum més valenta.
SETLIST
- Paracaigudistes
- En peu de guerra
- La fortuna
- Cançons d’amor
- Començar a viure
- Tintin
- Paradís
- Vull estar amb tu
- País estrany
- Seguirem lluitant
- Invencibles
- (Unknown)
- Tokyo
- Un sostre fet d’estrelles
- A prendre pel cul
- COR
- Raig de sol
- Ets part de mi
- Diamants
- No és Miami
- Fins que arribi l’alba
- Estels al vent
- Gràcies
- Jenifer / Flying Free
- Rock’n’Roll
REPORTATGE FOTOGRÀFIC COMPLET CLIC AQUÍ